Realment això de l 'aquarel.la te la seva "miga" no és fàcil, o potser és que necessito practicar més ( que no ho nego) . El cas és que poc a poc vaig agafant-li el "truco" tot i que encara em queda molt per aprendre....puuuufffff, però ja sabeu que Roma no es va fer en 1 dia, jajajaja. Així que com que soc una mica ase, jo vaig provant i provant.
El final el meu marit ja no sabrà a on posar tants retrats....,haurem de fer més parets a la casa.
Us passo dos retrats. Els colors es distorcionen una mica al penjar-ho al blog.... :S
El primer de fa 3 estius enrera ( com passa el teeeeemps!!!!), la Maria només tenia 2 anyets.
El segon del Carlitus amb 1 any i poc ( aquest segon reconeixo que l 'he fet massa ràpid i s'hauria de retocar bastant,,,,)
El del Carles i la Maria l'has clavat!!! Encara recodo la foto... La del Carlitos també, eh? Es sols que la primera ens ha impactat...
ResponEliminaEm diu el "profe" que estan molt i molt bé i que experimentis treballar les ombres amb blaus i granates, barrejats, perquè et donin tons violetes...Dicho queda... Ptons supermami!!!
Prenc nota! Sí, haig de seguir practicant els colors violetes.......
EliminaGràcies !